Philippians 2:15 in Macuna 15 Ito bajiro mʉa yija ticõri, “Ñeñaro yirã ñama ĩna. Seti cʉtirã ñama”, ñimʉjʉa mʉare yi masibiquĩji ĩja. Dios ñarã ña mʉa. Ito bajiri adi sita gãna Diore ti tecõri ñeñaro yirã ĩna tiro riojo, quenarise riti mʉa yija quena. Diore mʉa cʉdija ticõri, “Ñeñaro yirã ña gʉama”, yi tʉoĩarã yirãji ĩna.
Other Translations King James Version (KJV) That ye may be blameless and harmless, the sons of God, without rebuke, in the midst of a crooked and perverse nation, among whom ye shine as lights in the world;
American Standard Version (ASV) that ye may become blameless and harmless, children of God without blemish in the midst of a crooked and perverse generation, among whom ye are seen as lights in the world,
Bible in Basic English (BBE) So that you may be holy and gentle, children of God without sin in a twisted and foolish generation, among whom you are seen as lights in the world,
Darby English Bible (DBY) that ye may be harmless and simple, irreproachable children of God in the midst of a crooked and perverted generation; among whom ye appear as lights in [the] world,
World English Bible (WEB) that you may become blameless and harmless, children of God without blemish in the midst of a crooked and perverse generation, among whom you are seen as lights in the world,
Young's Literal Translation (YLT) that ye may become blameless and harmless, children of God, unblemished in the midst of a generation crooked and perverse, among whom ye do appear as luminaries in the world,
Cross Reference Matthew 5:14 in Macuna 14 Mʉcana ado bajiro gotiyijʉ Jesús: —Ñami bʉto rãitĩari ñami iti ñaja sõjʉ jea iti busuja queno ruyuroja. Tʉria joe mani cʉto menija masa jeyaro tirã yirãji jea iti busurise. Ito bajiroti mani queno yija masa jeyaro tirã yirãji ĩna.
Matthew 5:45 in Macuna 45 Ito bajiro mʉa yija mani Jacʉ ũmacʉ̃jʉ gagʉ rĩa ñarã yirãji mʉa, ĩ ãmoro bajiro riti mʉa yisotija. Masa ñajedirore queno ejabʉami Dios. Ĩre cʉdimenare cʉni ejabʉami ĩ. Ĩ ñami quenarã, ñeñarãre cʉni ũmacañi busuroca yigʉ. Ĩ ñami riojo cʉdirã, riojo cʉdimenare cʉni ide queo ĩsigʉ̃.
Matthew 5:48 in Macuna 48 Mani Jacʉ ũmacʉ̃jʉ gagʉ, coji ñeñaro yiĩabicʉ ñami ĩ. Ĩre bajiroti yiya mʉa cʉni, yiyijʉ Jesús ĩ rãca riasotirãre.
Matthew 10:16 in Macuna 16 ’Yʉ mʉare riaso ucu rotija, oveja robo bajiro yaia wato guijorojʉ mʉare cõa yʉ. Queno ãñare bajiro ñacãña mʉa. Ito bajibojarocati bujare bajiro queno yirã ñama mʉa. Itojʉ mʉa waroto riojʉa, “Ado bajiro mani yija quena”, yirona queno tʉoĩama maji. Ito bajiri ito gãna mʉa ejaroca ñeñaro ĩna yibojarocati queno yiba mʉama ĩnare.
Matthew 17:17 in Macuna 17 Ito ĩ yija ado bajiro yiquĩ Jesús masare: —Queno yʉre tʉorʉ̃nʉbea mʉa maji. Masa ñeñaro yirãre bajiro bajia mʉa maji. ¿Nocõ yoari mʉa rãca ñagʉ̃ yigʉjada yʉ maji? ¿Nocõ yoari yugʉ yigʉjada yʉ, mʉa masitoni? Adojʉa ãmi waya, ʉsi jedi quedisotigʉre, yiquĩ Jesús gʉare.
Luke 1:6 in Macuna 6 Dios ĩ tija queno yirã ñayijarã ĩna jʉ̃arã, Zacarías ĩ manojo rãca. Ito yicõri Dios ĩ rotirise queno cʉdirã ñayijarã ĩna. Ito bajiri, “Ĩnare seti ña”, yi masibisijarã gãjerã.
Luke 6:35 in Macuna 35 Ito bajibojarocati mʉama, mʉa wajanare mairʉja. Ito yicõri ĩnare queno yiya. Ito yicõri gãjire wasoagʉ, “Ija jai bʉsaro bʉjagʉ yigʉja yʉ”, yi tʉoĩabicʉti wasoaja quena. Ito bajiro mʉa queno yija, Dios tʉjʉ mʉa ejaroca mʉare queno waja yigʉ yiguĩji. Ito bajiro mʉa queno yirã ñaja, Dios rĩa ña mʉa. Dios cʉni masa jeyarore queno yigʉ ñami. “Queno ya mʉ”, yimenare cʉni, ñeñaro yi jairãre cʉni queno yigʉ ñami Dios.
John 5:35 in Macuna 35 Mʉa tʉo masijaro yirocʉ, busurica yocõri yigʉre bajiro yiñi Juan. Ito bajiri ĩre tʉocõri, wanʉyija mʉa.
Acts 2:40 in Macuna 40 Iti riti bʉsigʉ meje yiyijʉ Pedro. Ito yicõri masare riaso bʉsiyijʉ ĩ. Gaje ado bajiro ĩnare riaso bʉsiyijʉ Pedro: —Masa ñeñarã rãca wʉsabesa mʉa. Camotadiya mʉa, ĩna rãca jeame ʉ̃jʉrojʉ mʉa wabe yirona, yiyijʉ Pedro.
Acts 20:30 in Macuna 30 Mʉa rãca gãna coriarã rʉori oca riasorã yirãji. Gʉa robo bajiro tʉoĩajaro ĩna cʉni yirona, riasorã yirãji ĩna. Jesure tʉorʉ̃nʉrã jidicãjaro ĩna yirona, ito bajiro riasorã yirãji ĩna.
Romans 16:19 in Macuna 19 “Dios oca queno cʉdirã ñama ĩna”, yama masa jeyaro mʉare. Ito bajiri mʉare wanʉa yʉ. Quenarise gaye riti mʉa yire ãmoa yʉ. Ito yicõri cojirea ñeñarise mʉa yimena ñare ãmoa yʉ.
1 Corinthians 1:8 in Macuna 8 Macãrʉcʉ̃ro iti jediroto riojʉa Jesucristore mani tʉorʉ̃nʉ jidicãbititoni manire ejabʉagʉ yiguĩji Dios. Ito bajiri Jesucristo mani Ʉjʉ ĩ tʉdi ejari rʉmʉ, “Seti cʉtirã ñama ĩna”, sĩgʉ̃jʉa yi masimena yirãji ĩna manire.
2 Corinthians 6:17 in Macuna 17 Gaje ado bajiro gotiami mani Ʉjʉ: Ñeñaro yirãre baba cʉtibesa. Ĩna tʉ ñabojarãti sõ bʉsa ñacõaña. Ĩna ñeñaro yiro robo yibesa mʉa. Yʉ yiro bajiro mʉa yija, mʉare boca ãmigʉ̃ yigʉja yʉ, yi gotiami mani Ʉjʉ.
Ephesians 5:1 in Macuna 1 Dios rĩa, ĩ mairã ñari, queno ĩ yiado bajiroti queno yiĩana mani cʉni.
Ephesians 5:7 in Macuna 7 Ito bajiri ĩnare bajiro yibe yirona, ĩna rãca baba cʉtibesa mʉa.
Ephesians 5:27 in Macuna 27 Ito bajiro manire coeñi Cristo, ĩ riojo seti mana mani ejatoni. Ito bajiro manire ĩ yicãre ñajare, ĩ riojo ñeñaro yimena bajiroti ejarã yirãji mani. Ito yicõri seti mana bajiro ejarã yirãji mani, ĩ riojo. “Queno yirã ña mʉa”, yi manire boca ãmigʉ̃ yiguĩji ĩ.
Philippians 1:10 in Macuna 10 Ñasarise riti mʉa tʉoĩa besere ãmoa yʉ. Ito bajiro mʉa yija, queno yirã ñari Cristo ĩ tʉdi ejari rʉmʉ ñe seti mana ñarã yirãji mʉa.
1 Thessalonians 5:23 in Macuna 23 Dioti ñami ñe oca mano mani ñaroca yigʉ. “Mʉre riti rʉ̃cʉbʉorã mʉ ñarã ĩna ñaroca yiya mʉ”, mʉare yiari Diore seni ĩsisotia gʉa. “Quenarise riti tʉoĩajaro, Cristore riti tʉorʉ̃nʉjaro, quenarise riti yijaro”, yirona Diore senia gʉa, mʉare yiari. Mani Ʉjʉ Jesucristo ĩ tʉdi ejari rʉmʉ ñe seti mana mʉa ñare ãmoa gʉa. Ito bajiri mʉare yiari Diore seni ĩsisotia gʉa.
1 Timothy 3:2 in Macuna 2 Sĩgʉ̃ Dios oca riasori masʉ ĩ ña ãmoja ñe seti macʉ ĩ ñaja quena. Sĩgõti ĩ manojo cʉti, ñeñaro yire ñemecʉti, queno tʉoĩagʉ̃ ĩ ñaja quena. Ejarãre boca ãmi tebicʉ ĩ ñaja quena. Ito yicõri queno riaso masigʉ̃ ĩ ñaja quena.
1 Timothy 3:10 in Macuna 10 Ĩnare mʉ beseroto riojʉa, “Ãna ñama queno yirã. Ñe seti ma ĩnare”, mʉ yi ti masija quena. Queno ĩna yija ticõri, ĩnare besegʉ yigʉja mʉ ĩja.
1 Timothy 5:7 in Macuna 7 Adi yʉ mʉre rotirise mʉ tʉ ñarã Jesure tʉorʉ̃nʉrãre gotiya. Ĩna cʉdija ticõri, “Ñeñaro yama ĩna”, yi bʉsitu masimenaji gãjerã.
1 Timothy 5:14 in Macuna 14 Ito bajiri mamarã bʉsa manʉjʉ godagoana mʉcana ĩna tʉdi manʉjʉ cʉtire ãmoa yʉ. Rĩa cʉti, ĩna ya wi tirʉ̃nʉ, ĩna yi ñare ãmoa yʉ. Ito bajiro ĩna bajija ticõri, gãjerã manire bʉsitu ãmorã, “Ñeñaro yirã ñama Cristore tʉorʉ̃nʉrã”, yi masimenaji ĩna manire.
1 Timothy 5:20 in Macuna 20 No ñeñaro yisotirãreama gãjerã ĩna tiro riojo oca sẽoro yicõri jidicã rotiya. Ito bajiro mʉ yija ti güicõri ñeñaro yimenaji ĩna cʉni.
Titus 1:6 in Macuna 6 Ito bajiri, “Ãni ñagʉ̃ yiguĩji ĩnare ũmatã ñagʉ̃”, mʉ yi bese masitoni adi mʉre gotia yʉ. Sĩgʉ̃ mʉ besegʉre ado bajiro ĩ ñaja quena: Ñe seti macʉ ĩ ñaja quena. Manojo cʉticõri gãjerã romiare ajebicʉ ĩ ñaja quena. Ĩ rĩa cʉni Jesure tʉorʉ̃nʉrã ĩna ñaja quena. Jesure tʉorʉ̃nʉrã ñari, ñeñaro yimenati, ĩna jacʉsabatiare queno cʉdirã yirãji ĩ rĩa. Ito bajiro bajigʉ ĩ ñaja quena, Jesure tʉorʉ̃nʉrãre ũmatã ñarocʉ mʉ besegʉ.
Titus 2:10 in Macuna 10 Mʉa ʉjarã yere ãmi rudibesa. Ito bajiro mʉa yija mʉare queno tʉoĩa wanʉrã yirãji ĩna. Mʉa ʉjarãre rʉ̃cʉbʉocõri queno ĩnare cʉdisotiya mʉa. Mʉare queno masicõri, “Dios oca queno tʉorʉ̃nʉrã ñama ĩna”, yirã yirãji ĩna mʉare. Ito bajiri Dios jeame ʉ̃jʉrojʉ mani wabore ñaroca manire masorʉ ĩ gayere queno rʉ̃cʉbʉorã yirãji mʉa ʉjarã cʉni, yi gotiya mʉ tʉ gãna gãjerãre moa ĩsiri masare.
Titus 2:15 in Macuna 15 Ito bajiro mʉre yʉ gotirisere queno masare riasosotiya mʉ. Dios ocare queno cʉdijaro ĩna yirocʉ, oca sẽoro gotisotiya. “Dios ĩ cũrʉ ña yʉ”, yicõri, “Ado bajiro ñeñaro ya mʉa”, yi goti quenoña ĩnare. Ito bajiro gotiya ĩnare, “Ĩ riasobojarise ñasarise meje ña”, mʉre ĩna yi tʉoĩame yirocʉ.
Hebrews 7:26 in Macuna 26 Jesucristo rʉyabojañi maji, manire bʉsi ĩsirocʉ. Manire yiari Diore ĩ bʉsi ĩsibeja, Dios tʉ ejamenaji mani. Dios ĩ ñajare, ñeñarise ma ĩre. Ñeñaro yigʉ meje ñayijʉ ĩ. Ñe seti macʉ ñayijʉ ĩ. Masa ñeñaro yirãre bajiro meje bajigʉ ñami ĩ. Ũmacʉ̃jʉ gãna rẽtoro ñasagʉ ĩ ñaroca yiyijʉ Dios Jesure.
1 Peter 1:14 in Macuna 14 Dios rĩa ñacõri ĩre queno cʉdirʉja mani. Ĩre mani masiroto riojʉa ñeñaro yicʉ mani maji. Itire tʉdi yi ʉyabitirʉja manire. Itire tʉdi tʉoĩabitirʉja mani, ñeñaro mani yibe yirona.
1 Peter 2:9 in Macuna 9 Ito bajiro bajirã meje ña maniama. Ĩ ñarã mani ñatoni manire beseñi Dios. Dios mani Ʉjʉre gãjerã ĩna masitoni ĩ oca riaso ãmoa mani ĩnare. Ñeñaro yirise ĩ coeana ñari Dios ñarã ña mani ĩja. Ito bajiri jeyaro queno ĩ yirise gotirʉja mani. Rãitĩarojʉ ñarãre bajiro ñeñaro mani yi ñaroca manire jiñi Dios. Ito yicõri manire boca ãmicõri manire masoñi ĩ. Ito bajiri ĩ rãca busurojʉ ña mani ĩja. Iti oca quenarise gãjerãre mani gotitoni manire cũñi Dios.
1 Peter 2:12 in Macuna 12 Diore masimena wato ña mani. Mani yirisere tisotiama ĩna. Ito bajiri ĩna wato ñacõri queno yi ñarʉja manire. Manire ñeñaro bʉsituborãji ĩna. Ito bajibojarãti mani queno yirisere tigoana ñari, Diore tʉorʉ̃nʉ ãmorã yirãji ĩna gajea. Ito bajiri Dios ĩ tʉdi ejari rʉmʉ, “Rẽtoro quenagʉ̃ ñami Dios”, yirã yirãji ĩna, ĩre rʉ̃cʉbʉorã.
2 Peter 3:14 in Macuna 14 Ĩ tʉdi ejari rʉmʉ bocati ñarã ñacõri, mani ñeñaro yirisere jidicã jeorʉja yʉ ñarã manire. Ito yicõri, “Ĩ ãmoro bajiro riti yicʉja yʉ”, yi tʉoĩa ñarʉja manire. Ito bajiro yi ñarãti Dios rãca sĩgʉ̃re bajiroti ʉsi cʉti ñarʉja mani. Manire ĩ ti wanʉtoni ñe seti mana mani ñaja quena.
1 John 3:1 in Macuna 1 Tʉoya mʉa. Mani Jacʉ Dios bʉto maiami manire. Ito bajiri, “yʉ rĩa”, yami manire. Riti ĩ rĩa ña mani. Adi macãrʉcʉ̃ro gãnama Diore ti masimenaji. Ito bajiri manire cʉni ti masimenaji ĩna.
Revelation 3:9 in Macuna 9 Ado bajiro yʉ bʉsirise queno tʉoya. Mʉa wato coriarã ñama rʉ̃mʉ́a ʉjʉ Satanásre tʉorʉ̃nʉ sʉyarã. ‘Judio masa ña gʉa. Dios ñarã ña gʉa’, yibojama ĩna. Bajibea, rʉ̃mʉ́a ʉjʉ ñarã ñama ĩna. Mʉa riojo ĩna ya rijomunigãna ñini rũjũ rotigʉ yigʉja yʉ. ‘Ĩna ñama Dios ĩ mairã’, mʉare ĩna yiroca yigʉ yigʉja yʉ.